13/05/2014
Dissabte mati. Esmorzar amb una revolada, i corrent cap al camp. Sortir de casa ja amb les botes, la samarreta i els pantalons curts enfundats. Un somriure a la cara, i la il·lusió d'un nen de 7 anys, expectant per saltar al camp. El desig de passar-ho bé, de formar part d'un grup. De compartir amb els companys.
Han passat ja moltes temporades, des d'aquells primers partits de futbol amb l'equip de la lliga escolar. Dos clubs i innumerables amistats. I poc a poc, quasi sense adonar-se'n, partit a partit, en les victòries, i sobretot en les derrotes, el nen s'ha anat fent gran.
I, finalment, el dia que mai havia pensat que arribaria, ja és aquí. És el moment de dir adéu. Adéu a un bocí de la meva vida. Sona el xiulet final. Senyors el partit s'ha acabat: Hora de penjar les botes.
Me’n vaig immensament feliç de girar el cap i veure tot el que aquest esport ha aportat a la meva vida. De totes les persones extraordinàries que he conegut, i d'haver pogut formar part d'aquest gran i històric club; casa meva. Ho deixo amb la satisfacció que em proporciona la certesa d'haver sabut mantenir la mateixa il·lusió, i les ganes de jugar d'aquell nen, fins l'últim partit, fins l'últim entrenament, i també infinitament agraït per haver pogut escollir lliurement el moment del meu adéu. Sé que en les últimes temporades no ha estat fàcil pel club justificar la continuïtat d’un jugador de la meva edat, i en aquest sentit, agrair-los que sempre hagin prioritzat les persones i per davant dels interessos esportius . Aquesta és la grandesa del nostre club.
Així doncs, només em manca donar les gràcies. Graciés a tots els companys dels que he pogut gaudir durant aquestes 13 temporades: ja formeu part de mi. Gràcies per confiar en mi: Joan i Albert Sadurní, Joan Rossell, Carles Jordà, Jordi Vilardell i Gerard Casanova, grans entrenadors i millors persones! Gracies per suposat a tots els membres de la junta: Fraile, Rosanes, Lico i Antònia, per ser allà, any rere any. I també gràcies a tots els socis per seguir donant suport a un club modest, però honest, el màxim actiu del qual en són les seves persones.
I finalment, el meu agraïment infinit a tota la meva família, per haver estat al meu costat sempre. I sobretot per a tu, Lena, que has hagut "patir" tots aquests anys la meva fal·lera pel futbol, renunciant en moltes ocasions al nostre temps, i malgrat tot, sempre entenent-me, recolzant-me i animant-me a seguir jugant...ets molt gran!
A reveure i visca el C.D. BORGONYÀ!
Xavier Palomar i Clota
Jugador del CD BORGONYÀ des de la temporada 2001-2002 i actual capità.
Dissabte mati. Esmorzar amb una revolada, i corrent cap al camp. Sortir de casa ja amb les botes, la samarreta i els pantalons curts enfundats. Un somriure a la cara, i la il·lusió d'un nen de 7 anys, expectant per saltar al camp. El desig de passar-ho bé, de formar part d'un grup. De compartir amb els companys.
Han passat ja moltes temporades, des d'aquells primers partits de futbol amb l'equip de la lliga escolar. Dos clubs i innumerables amistats. I poc a poc, quasi sense adonar-se'n, partit a partit, en les victòries, i sobretot en les derrotes, el nen s'ha anat fent gran.
I, finalment, el dia que mai havia pensat que arribaria, ja és aquí. És el moment de dir adéu. Adéu a un bocí de la meva vida. Sona el xiulet final. Senyors el partit s'ha acabat: Hora de penjar les botes.
Me’n vaig immensament feliç de girar el cap i veure tot el que aquest esport ha aportat a la meva vida. De totes les persones extraordinàries que he conegut, i d'haver pogut formar part d'aquest gran i històric club; casa meva. Ho deixo amb la satisfacció que em proporciona la certesa d'haver sabut mantenir la mateixa il·lusió, i les ganes de jugar d'aquell nen, fins l'últim partit, fins l'últim entrenament, i també infinitament agraït per haver pogut escollir lliurement el moment del meu adéu. Sé que en les últimes temporades no ha estat fàcil pel club justificar la continuïtat d’un jugador de la meva edat, i en aquest sentit, agrair-los que sempre hagin prioritzat les persones i per davant dels interessos esportius . Aquesta és la grandesa del nostre club.
Així doncs, només em manca donar les gràcies. Graciés a tots els companys dels que he pogut gaudir durant aquestes 13 temporades: ja formeu part de mi. Gràcies per confiar en mi: Joan i Albert Sadurní, Joan Rossell, Carles Jordà, Jordi Vilardell i Gerard Casanova, grans entrenadors i millors persones! Gracies per suposat a tots els membres de la junta: Fraile, Rosanes, Lico i Antònia, per ser allà, any rere any. I també gràcies a tots els socis per seguir donant suport a un club modest, però honest, el màxim actiu del qual en són les seves persones.
I finalment, el meu agraïment infinit a tota la meva família, per haver estat al meu costat sempre. I sobretot per a tu, Lena, que has hagut "patir" tots aquests anys la meva fal·lera pel futbol, renunciant en moltes ocasions al nostre temps, i malgrat tot, sempre entenent-me, recolzant-me i animant-me a seguir jugant...ets molt gran!
A reveure i visca el C.D. BORGONYÀ!
Xavier Palomar i Clota
Jugador del CD BORGONYÀ des de la temporada 2001-2002 i actual capità.